Por casualidad una canci\u00f3n que escuchaba hace muchos a\u00f1os llega de nuevo a mis sentidos. En aquel momento ya me transmit\u00eda alguna cosa, alguna fuerza de algo muy profundo que nunca supe reconocer y que tampoco s\u00e9 reconocerlo ahora.<\/p>\n\n\n\n
Est\u00e1 ah\u00ed, justo ah\u00ed y no puedo nombrarlo, ni sentirlo, ni o\u00edrlo, ni verlo… porque si lo hago, dejar\u00e1 de ser.<\/p>\n\n\n\n
Quan d’un cel blau del nord somriguin
n\u00favols blancs i bufi el vent
i els teus pulmons s’inflin com veles
i el sol t’escupi raigs al front
quan els pit-rojos i les caderneres
els gaigs, les garses i els mussols
refilin a l’un\u00edson una melodia
que tens al cor potser comencis
a sospitar
i tothom sap que la sospita \u00e9s la primera disfressa de la fe
quan recuperis tots els fragments
d’aquest naufragi que \u00e9s la mem\u00f2ria
d’aquests parracs ja no en direm corbates,
i d’aquesta espelma ja no en direm llum
quan la fosca nit salvatge
l’udol dels llops convocant la lluna
recorri en calfred els petits cossos
dels vostres fills \u00e9s que tot
torna a comen\u00e7ar
O potser tu mai has tingut un amic imaginari
O potser tu mai li has demanat res al teu \u00e0ngel de la guarda
O potser tu mai t’has sentit fill d’un pare desconegut <\/p>Tot torna a comen\u00e7ar, Mishima (gr\u00e0cies a Viasona.cat<\/a>)<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n